CENTRE DE CREACIÓ MUSICAL

L’emplaçament es la planta baixa de l’antiga fàbrica de la Chatreuse amb un total de 1.219 m2, situada a la plaça dels infants a tarragona, a prop del port i del barri del Serrallo i l’estació de ferrocarril, un lloc original i amb molta història per la ciutat, el Chartreuse és un licor fabricat pels monjos cartoixans a Voiron, al departament francès de l’Isèra. Està compost d’alcohol de vi destil·lat aromatitzat amb 130 herbes diferents.
 des de l’any 1904 fins l’any 1989. A Marsella també es produí Chartreuse, verd i groc, sota el nom de “Tarragona” des de l’any 1921 fins el 1929.
El Chartreuse és el licor més típic de Tarragona i és l’ingredient principal de la mamadeta, la beguda de les Festes de Santa Tecla: Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat. Des de l’abandonament de la producció de Chartreuse a Tarragona, aquest licor s’ha convertit en un producte encara més popular, i és fins i tot, objecte de les passions de molts col·leccionistes.

                             





Encàrrec
Projecció d’un centre de creació musical, un dels serveis principals que oferirà el centre serà els lloguer de bucs d’assaig a més de servei restaurant-cafeteria amb terrassa, botiga de discos i últimes tecnologies multimèdia sobre música, recepció, sala polivalent, sala d’actes i foyer, WC, espai de treball per als treballadors del centre, sala de reunions, despatx de direcció i per últim una sala de gravacions. 
Conceptes
Tràfic sonor es un espai obert a la creativitat i a les relacions entre les persones que es dediquen a la música projectat amb la intenció de promoure la música local, amb zones polivalents i diàfanes on es convida a aquestes relacions, la cultura, l’arquitectura i la música conviuen dins el propi edifici, la relació es directa entre els interiors i la musicalitat, el ritme i l’harmonia hi son presents a cada racó i en el conjunt de l’espai, els vuits i els plens en el passadís central, que funciona com a eix articulador de la circulació, donen ritme i una forma dinàmica, en el conjunt es respira harmonia la composició interior condueix a cada zona sense necessitat de senyalètica explicita, condueixen a l’usuari i el conviden a participar del que està passant en tot moment. (ex.  A l’accés principal a trobem la sala polivalent amb la recepció i punt d’informació a una banda i a l’altre el volum del bar que es por veure a través d’un vidre, els bucs d’assaig queden reunits a la banda frontal, creant aquest ritme amb caixes de llums que entren i surten mossegant el passadís).  




Estètica
El referents que determinen la imatge del centre, estan inspirats en elements urbans i industrials, el policarbonat ondulat amb les estructures metàl·liques que el suporten (de tipus Sandwich), les plaques l’acer rallat i el vidre en totes les seves formes ens donen aquesta connotació urbana, amb el contrapunt de la fusta que busca calidesa i confort i que es un gran absorbent acústic. El colors donen claredat i transparència els materials utilitzats sense tractaments de pintura en el seu estat natural, volums que no toquen als sostres elements modulars i desmuntables, son respectuosos amb l’embolcall, s’intenta respectar al màxim sostres parets i pilars originals de l’edifici, el quals només s’han repintat i que per si mateix ens dona aquest caràcter industrial i canviant de les ciutats. 

El passadís central actua com a eix articulador de la circulació en forma d’espina que divideix l’espai en dues parts (esbós  de l’esquema del projecte) el dels bucs d’assaig amb una línia clara i diferenciada de l’altra part, més contundent i fixa, més hermètica on s’ha creat una bombolla de so. diferenciada de l’altra banda serveis extraordinaris, sala polivalent, bar-restaurant, botiga i recepció espais que ocupen una part més diàfana i canviant.
als extrems de la planta, i clarament diferenciats es col·locaran per una banda al final del passadís i buscant una privacitat més dura, he situat l’espai de treball, sala de reunions i sala de gravacions, junt amb uns lavabos que donen servei a aquest paquet. a l’altre extrem de la planta s’ha col·locat la sala d’actes, separada per un contundent vidre ondulat que evita la reverberació.













- Projecte final Beatriz Delgado Fernández, Arquitectura Efímera i interiorisme (3x2).